Cent kilòmetres de Trailwalker. Sembla una bogeria, i potser ho és, però en Ferran Luir explica aquesta experiència com aquell qui ha anat a fer una cursa normal. És com córrer dues maratons i mitja en una sola jornada. I tot amb una finalitat solidària: lliurar els 1.500 euros que val la inscripció a Intermón Oxfan. Fer kilòmetres per salvar vides.

Heu patit…

Molt.  Fins la setmana anterior no sabíem si hi podríem participar. Jo tenia problemes de genoll i el Jose, de menisc.  Tot i això ja teníem l’experiència de l’any passat: sabíem on són els avituallaments, que calia sortir dels primers del grup per no fer embut i el temps que podíem estar parats. Però tampoc havíem entrenat massa i això es paga.

Tot i això heu quedat cinquens.

Els primers kilòmetres ja ens vam escapar. Vam sortir molt ràpid, massa i tot. Tres o quatre equips ja es van escapar d’entrada i nosaltres ens vam mantenir cinquens gairebé tota la cursa. El grup gran s’havia quedat enrere. Va ser al kilòmetre 25 quan vaig començar a patir molèsties al genoll.

Doncs encara quedava molt. 

Sí. Vaig arribar a Girona (kilòmetre 56) molt malament i em va passar pel cap deixar-ho. El José Luis també tenia els bessons carregats i vam fer un tram caminant. El menjar ens va refer i, tot i el cansament, ens vam marcar l’objectiu d’arribar a Cassà de la Selva, un tram força difícil. A Cassà (kilòmetre 70) vam enganyar el cervell i en comptes de pensar que quedaven 30 kilòmetres ho vam plantejar com tres tirades de 10.

Recta final.

Al kilòmetre 85 en Jose Serrano i jo ens adonem que si parem ja no arrancarem per les molèsties articulars que tenim. Per tant vam decidir no parar més i vam arribar a Sant Feliu de Guíxols els cinquens, a pocs minuts dels quarts.

Satisfets?

Molt. Una satisfacció molt gran. Vam arribar tots quatre i vam fer molt bon temps (11 hores i 43 minuts). Aquest any hem patit molt però la recompensa ha estat enorme. Ens sentim molt satisfets pel projecte, per participar en una causa tan important, per ajudar a Intermón Oxfam i per deixar en bon lloc a l’escola.

Per què córrer 100 kilòmetres?

Pel projecte i per la motivació. A veure si l’any que ve s’animen més pares de l’escola, ja sigui corrent o caminant.

TEAM CAMP JOLIU: José Luis Gómez, Raul Ruiz, Jose Serrano  i Ferran Luir.

Avituallament TEAM CAMP JOLIU: Astrid Barqué, Mónica Vàzquez, Manoli Escaiba i Aina Ruiz.