El millor del #JoEmQuedoACasa és que ara sí que tenim temps per llegir. Aquests dies amb els nens a casa és important tenir un horari que impliqui que es llevin a una hora prudent i que facin activitats durant el matí. I en aquesta llista de rutines diàries no hi pot faltar la lectura. Sempre recomanem llegir ABANS de fer deures o feines més procedimentals. Si ho guardem pel final correm el risc que ja estiguin cansats o que ho facin amb menys concentració perquè volen acabar ràpid. Si comencem llegint, tot això que tenim guanyat.
Per encarar millor aquests dies, us deixem una llista de llibres recomanats a alumnes de secundària (o molt lectors de 6è) però que també us poden agradar als adults i així tots ho podeu llegir i comentar. Compartiu les vostres lectures a Instagram amb el hashtag #coronallibres i etiqueteu a @campjoliu. Així tots tenim idees per llegir més i millor!
Los niños de Willesden Lane. És una lectura molt fàcil i amb capítols curts, ideal per adolescents que llegeixen poc o no els agrada gaire. La protagonista té 14 anys i viu en un alberg com a refugiada de la Segona Guerra Mundial. Gràcies a la música superarà els moments més difícils. El llibre transmet valors com l’amor per la família i l’esperit de lluita i superació. I el més bonic és que es tracta d’una història real.
La distància fins al cirerer. No és un llibre tan ràpid com l’anterior però també és fàcil de llegir. La protagonista es diu Mafalda, té 9 anys i s’està quedant cega. Té sentit la vida sense veure-hi? doncs la Mafalda l’haurà de trobar i començar a valorar allò que no es veu. El missatge li queda clar: el més important de la vida és invisible als ulls. És un llibre fàcil també per llegir en anglès.
Invisible. Ja comença a ser un llibre molt popular i la veritat que és un llibre diferent. Això sí, heu de donar-li unes pàgines de marge perquè al principi no encaixa res però després de cop lliga tot. Explicar la temàtica implica fer un spoiler molt gran per tant no explicarem quin és l’argument. Però és una historia personal, un llibre de sentiments i emocions per reflexionar. Els capítols són curts i la prosa àgil. És un llibre que TOTS hauríem de llegir.
Sachiko. Hi ha moltes històries dels camps de concentració i de l’Holocaust. Però hi ha menys relats dels supervivents de Nagasaki i aquest és especialment intens. El llibre és d’una senzillesa que no deixa a ningú indiferent i, tot i ser una història real i personal, tots ens hi veiem reflectits. Crec que hi ha poques històries d’aquest tipus pensades per a un públic jove i per això aquest llibre és molt recomanable.
Rut sense H. La Rut té setze anys i ha de començar de nou en un institut. Amics nous en una etapa de canvi i acceptació com és l’adolescència. A més la Rut ha patit un càncer i les seves cicatrius no només són físiques. Podrà començar de zero després de la malatia?
