Seguim participant en les entrevistes a la SER Penedès Garraf i la darrera setmana hi hem col·laborat explicant algunes de les experiències que els alumnes viuen a l’escola. Per aquest motiu la Marina i l’Alberto han parlat de la seva participació en els diferents projectes teatrals de l’escola i com això els ha ajudat a millorar la comunicació oral i a enfortir la relació amb els seus companys de classe. En Roger i la Judit  han explicat com aprenen matemàtiques a Camp Joliu i han ressaltat la importància de fer activitats pràctiques i manipulatives per entendre millor les matemàtiques. Per acabar l’Alberte i la Júlia expliquen l’ús de les noves tecnologies a l’aula: l’ús de tablets,  projectors, com aprenen a programar i una iniciativa digital per fomentar l’hàbit lector.

 

La directora de Camp Joliu, Maria Josep Cots, va assistir a Ràdio El Vendrell per parlar del projecte educatiu de l’escola, de les intel·ligències múltiples de la importànica d’informar-se bé i del projecte de futur que suposa triar escola per als fills. L’entrevista, va permetre aprofundir en diversos temes com l’entorn de l’escola, l’hàbit lector i la formació de pares. Us deixem l’enllaç del programa “Idionsicràcia Vendrellenca” presentat per Àlvaro Quirós en el que vam participar. Moltes gràcies per convidar-nos!

 

http://www.rtvelvendrell.cat/idiosincrasia-vendrellenca-04032016/

 

 

Joan Boronat (Salomó, 1946) ha estat el president de l’Associació de Camp Joliu durant 25 anys. Pagès de professió, aficionat al teatre i pare de dos fills, és un home reflexiu que pensa abans de parlar.  Ens explica la seva experiència a Camp Joliu amb la il·lusió d’haver vist créixer un projecte que s’ha fet gran, molt gran. En una carpeta hi té una cronologia escrita a mà del seu pas per l’escola i molts retalls de diari. Ho té tot apuntat però no li cal. Ho recorda de memòria tal i com es recorden les coses importants.

- Com arriba a Camp Joliu un pagès de Salomó?

Per casualitat. Abans, per fer la promoció, es feien arribar fulletons als ajuntaments i a les cooperatives. Vaig trobar un d’aquests fulletons perdut per l’Ajuntament de Salomó i la tardor de 1984 vaig anar a fer una visita. El gener de 1985, el meu fill hi entrava com alumne i nosaltres ens vam incorporar a la Junta de pares l’any 1986.

-  Així que gairebé de seguida us vàreu implicar.

Sí, aquell any ens vam incorporar sis matrimonis i això va suposar una important ampliació i per tant més impuls de totes les activitats. Era una escola agrària i marcadament rural, la majoria de nosaltres érem pagesos. Vam participar en diferents fires agrícoles i sempre vam intentar donar a conèixer l’escola a la societat i també a les institucions. Per fer-ho ens vàrem anar reunint amb els successius Delegats del Govern de la Generalitat a Tarragona i amb diferents Consellers del mateix Govern.

-  Els inicis devien ser difícils.

Recordo un dinar de Nadal on els pares vam portar les estufes i les bombones de butà. Fins i tot havíem llogat les cadires!

- Com era l’ambient entre famílies?

Hi havia molta amistat entres nosaltres. Era un ambient més rural i més agrari. L’any 1991 vam decidir organitzar la primera calçotada i així ens podíem conèixer tots una mica millor. Es van crear uns vincles molt forts entre nosaltres per la convivència i la bona relació. Encara ara ens trobem un parell de cops a l’any.

-  Al final, els millors moments sempre són al voltant d’una taula.

I tant. El dinar de Nadal, el de la Festa Major... Antigament a les reunions de la Junta de Pares preníem un cafè amb un tros de xocolata però vam veure que teníem més gana! Tots érem pagesos que veníem de llaurar i vam començar a fer un pa amb tomàquet informal al final de la reunió. Nosaltres mateixos sucàvem el pa. És en aquests moments que coneixes les persones, les famílies parlen al final de la reunió, quan hi ha el pica-pica.

-  Com ha canviat tot.

Hem passat d’una escola que tenia 30 alumnes a una que en té gairebé 1.000! Aquí on estem ara asseguts (estem en una sala de tutories de La Vinya) abans era tot camp, tot vinya! I va costar molt convèncer al pagès per poder tenir aquests terrenys.

- I què sent quan ho veu? S’ho imaginava que podia créixer tant?

És una satisfacció i un goig. Pensa que vam estar 15 anys parlant de fer l’escola de les noies! I tampoc ho vam tenir gaire clar quan vam començar els grups de P3. Però recordo molt una frase d’un dels membres de la junta, l’Albert Rovirosa, que va dir: “Camp Joliu és com una joguina que ens agrada a tots. No siguem egoistes, això ho hem de compartir!”

-  Algun moment dolent també haurà patit.

Sí, recordo l’estiu del 97 que vam pensar que no tindríem concert. En 15 dies es van haver de fer moltes gestions, cartes d’alcaldes, de presidents de cooperatives... També recordo una reunió amb la Carme Laura Gili que va començar molt, molt malament. Una primera mitja hora crítica que després es va suavitzar i que ens va permetre tenir el vistiplau per concertar l’ESO. Va ser una gran fita per fer créixer l’escola.

-  Quin consell ens dóna a les famílies i professors que ara estem a Camp Joliu?

Perseverança. Lluitar per una bona causa et dóna molta força. Jo sempre recordo una frase del Ball del Sant Crist de Salomó que m’agrada molt i que dic en algunes reunions: “el qui confia i té recte el seu camí, el bon Déu sempre el premia i el guardarà de mal fi”.

-  Es pot posar punt i final a 25 anys d’implicació?

No. Per això seguiré venint però ara ja com espectador. Ara ho visc amb més tranquil·litat i ho puc gaudir més.

 

Acabem l’entrevista mirant retalls de diaris amb notícies antigues i em diu que anirà a dinar amb els professors.  Es nota que a Camp Joliu s’hi troba com a casa. Marxa satisfet, amb la mirada brillant, i amb aquella satisfacció que dóna fer la feina ben feta.

© 2016 Camp Joliu. All Rights Reserved.